àrtic

No m'imagino com són les veus
que xiuxiuegen cada vespre a aquesta hora,
només les puc sentir,
però no en puc percebre els colors.

Segur que són llampants, vius, i assenyats com tu,
segur que tenen blau i groc,
i una mica de violeta.

Segur que formen un conjunt de notes,
que s'acosta a la nostra melodia,
que s'assembla a la drecera que vam agafar
un dia que plovia i que volíem,
fer el nostre amor més apressat.

Segur que em captivaran tantes nits més,
i que seré asseguda al mateix racó de casa,
i que tothora dins meu,
et sentiré part del meu aire.

(2012)