29 de juny 2013

llunàtica

Hauria volgut ser un estaquirot,
per no adonar-me 
de com el vent bufava. 

Després de tot, han passat els anys
i més que un estaquirot
semblo una dona estàndard. 

Ara i avui,
entre cafès i llibres,
cigarrets i gin-tònics,
pel·lícules de divendres - que de vegades acaben ràpid, i altres no acaben mai - ,
insomnis efímers,
taules rodones,
viatges al poder de la meva esplèndida ment,
i milions de coses que no et puc explicar
- per què són un secret - 
Em sé viatgera d'un únic 
fil conductor.
Em sé presonera
d'unes parets obertes al mar. 
Em sento lliure i llunàtica
dues dobles l, 
sense les que mai
he pogut viure.

2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada