23 de set. 2014

Que no se m'oblidi

Que no se m'oblidi quant n'és d'agradable
que arribi el migdia i 
mentre dura tot aquest escampall
tu t'estires i jo
plego la roba que ha quedat humida:
la que la mare ha deixat
damunt la butaca. 

Entretant vaig llegint línies 
que relaten històries com a excusa
d'un pou de curiositats i de descobriments
que anhelo seguir recorrent 
mentre tu fas veure que dorms.

Començant per l'1 i acabant pel 10,
tu els ets tots i ets fora de la llista
d'aquelles coses que en diem
top ten de la felicitat.

No visc enmig de rius ni de molins d'aigua
tampoc sé batanar llana 
ni sóc una experta en l'art culinari;
però tu em convides sense dir paraula
a que el meu desig de conèixer històries,
de seguir llegint línies,
de romandre asseguda en una butaca
i de viure en senzillesa
sigui cada minut més intens.

2014. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada