6 d’abr. 2016

Miracles

Sota d'un calaix,
he guardat el que em queda
de les sorpreses d'avui.
Me les he menjat totes,
perquè són com un miracle
i no me les volia perdre.

Encara he de recordar:
Com és possible - pensa l'ànima - 
que els miracles se m'oblidin
d'un segon a l'altre.

Ja n'han passat molts
i m'ha deixat d'importar
que el temps perdi sentit.

He après que un any
no arriba ni a la sola de la sabata
a un segon i mig. 

Encara hi ha restes de les sorpreses.
No les he volgut endrapar
perquè sé que se les menjaran els gats.

De miracles n'hi ha per a tots, 
però de calaixos trencats
on guardar-hi els meus
només n'hi ha un.

6/4/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada