19 de maig 2018

safareig

gemecs de l'home
que es belluguen i es barregen
amb l'instint;
totes les nits venen a fer safareig
al costat del meu llit.

són gemecs inefables
que no es converteixen mai en paraules
ni es poden trobar en cap enciclopèdia.

són crits inenarrables
de vegades són paròdies
d'altres són alguna cosa
més genuina.

i de vegades, també de vegades
sóc una dona agraïda
i eternament clamo
i em glorio en tot el que em desborda,
en tot el que respira.

i de vegades, només de vegades
sé que hi ets
en la claror d'aquest dia
en la boira que envolta,
les muntanyes de Montserrat;
en el gemec
que es belluga per dins
com un esperit inquiet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada